L'ESSÈNCIA DE LA FOTOGRAFIA

dimarts, 5 de maig del 2009

Vida de Manuel Álvarez Bravo

Manuel Álvarez Bravo va néixer el 4 de febrer de 1902 a Ciutat de Mèxic.
Durant la seva formació a l'escola primària, les batalles de la Revolució Mexicana varen interrompre les activitats lectives. Les escenes de mort varen causar a Álvarez Bravo una poderosa impressió.
Quan va complir els 13 anys, va deixar d'anar a l'escola per posar-se a treballar. A l'any 1915 va començar a realitzar daguerrotips amb una càmera prestada i va instal·lar la seva pròpia cambra fosca a la casa dels seus pares.
Va treballar per al Departament del Tresor Mexicà i també estudiava literatura i música a unes classes nocturnes a l'Acadèmia de San Carlos.
A l'any 1923 va conèixer el treball de la fotògrafa italiana Tina Modotti. Va quedar sorprès. Una mica més tard, coneix a Edward Weston, fotògraf també.
Un any més tard, el 1924, Álvarez Bravo s'interessa molt per la fotografia, i aquí és quan obté la seva pròpia càmera.
A l'any 1927 va obrir una galeria amb la seva esposa Lola. Aquí varen exposar treballs de Rufino Tamayo, José Clemente Orozco, Diego Rivera o Frida Kahlo.
Dos anys més tard, va participar en una exposició col·lectiva al Berkeley Art Museum a Califòrnia, juntament amb Imogen Cunningham, Edward Weston i d'altres.
A l'any 1931 va deixar de treballar per a l'Estat i es va dedicar plenament a la fotografia.
Paul Strand, Henri Cartier-Bresson i André Breton varen aparèixer també a la vida de Álvarez Bravo i, al 1939, aquest darrer va incloure el treball del mexicà en una exposició surrealista a París.
A la famosa exposició The Family of Man, portada a terme el 1955 per Edward Steichen a Nova York, es varen incloure fotografies de Álvarez Bravo.
Va realitzar diversos viatges a Europa durant els anys seixanta. I en els anys setanta i vuitanta va rebre nombrosos premis internacionals en reconeixement de la seva trajectòria fotogràfica.
El 19 d'octubre del 2002, Alvaréz Bravo va morir a Ciutat de Mèxic.

2 comentaris:

  1. Me encantan tus fotos, son geniales, las de blanco y negro son increibles!

    ResponElimina