.jpg)
Lo millor de les captures instantànies de Cartier-Bresson:
dissabte, 23 de maig del 2009
Vida de Henri Cartier-Bresson
Henri Cartier-Bresson va néixer el 22 d'agost de 1908 a França. Cèlebre fotògraf, és considerat per molts el pare del fotorreportatge. Pertanyia a una família de l'alta burgesia. Molt interessats per l'art, varen influenciar al petit Cartier-Bresson per a què també sentís passió per l'art. L'any 1931, després d'una llarga enfermetat, va ser quan es va interessar per la fotografia. La primera Leica la va obtenir l'any 1933, amb la que aconseguia fotografiar al subjecte d'una forma discreta sense distreure'l. Ell sempre predicava amb la idea de captar l'instant decisiu. Això tractava de, segons ell, posar el cap, l'ull i el cor en el mateix moment en que es desenvolupa el clímax d'una acció.
La seva primera exposició la va inaugurar el 1932 a la Galeria Julien Levy de Nova York, a més a més, aquell mateix any va publicar també el seu primer reportatge a la revista Vu.
Cartier-Bresson mai retallava els negatius, sinó que els positivava complets, sense enquadrar ni retallar res.
Era un fotògraf que sabia composar sense rigor, observant els gestos, les juxtaposicions d'elements i disparava en el breu instant en que tot allò creava un conjunt significatiu, lo que ell definia com el moment decisiu.
El 1937 va començar a treballar per a vàries revistes i diaris com a reporter gràfic. Tres anys més tard, el 1940, va ser trucat a files per a la Unitat de cinema i fotografia de l'exèrcit francès, i durant la II Guerra Mundial va ser detingut pels alemanys durant 35 mesos. Després de tres intents va aconseguir escapar de la presó de Württemberg i es va dirigir a París. Allà va organitzar la filmació i va fotografiar l'Ocupació i l'Alliberament.
El 1945 va dirigir el documental Le retour i un any més tard va tornar als Estats Units, on va conèixer i va fotografiar a nombrosos escriptors i artistes com William Faulkner, Alfred Stieglitz o Saul Steinberg.
El seu primer llibre va ser publicat el 1952, titulat Images à la Sauvette. I el 1955, per invitació expressa del Museu de Louvre de París, va ser el primer fotògraf que va exposar la seva obra allà.
Algunes de les seves col·leccions són The Decisive Moment (1952), The World of Henri Cartier-Bresson (1968), Henri Cartier-Bresson (1980), Henri Cartier-Bresson: The Early Work (1987).
El 3 d'agost del 2004 va morir a la seva residència "Le Claux", a França.
dilluns, 18 de maig del 2009
dimarts, 12 de maig del 2009
Vida de Chema Madoz
José María Rodríguez Madoz, conegut com Chema Madoz, va néixer a Madrid l'any 1958.
És un reconegut fotògraf espanyol que destaca per la seva manera de veure i representar imatges.
De l'any 1980 fins l'any 1983 va estudiar Història de l'Art a la Universitat Complutense de Madrid. A la vegada, es formava en fotografia al Centre d'Ensenyament de la Imatge.
L'any 1985 va realitzar la seva primera exposició individual, exhibida per la Real Societat Fotogràfica de Madrid.
A partir d'aquí, ha aconseguit consolidar-se no només a nivell nacional sinó que també a nivell internacional.
A Espanya és un dels fotògrafs més coneguts i amb freqüència es veuen les seves obres a portades i revistes. Ha aconseguit exposar a diferents galeries i museus europeus i americans.
L'any 1988 la Sala Minerva del Círculo de Bellas Artes de Madrid, va inaugurar la seva programació de fotografia amb una exposició dels seus treballs.
Durant els inicis de la seva carrera, en algunes de les obres hi apareixien éssers humans, però a partir de 1990 va centrar el seu treball en la fotografia d'objectes als que modifica o accentua alguna qualitat, aconseguint així imatges molt impactants amb diferents objectes quotidians.
Uns anys més tard, el 1991, Madoz va rebre el Premi Kodak, i dos anys després li va ser atorgada la Bolsa de Creación Artística de la Fundación Cultural Banesto. El 1995 la Editorial Art-Plus de Madrid va editar la seva primera monografia, "Chema Madoz" (1985-1995); i el 1998 la Editorial Mestizo, A. C. (de Murcia) li va publicar "Mixtos - Chema Madoz".
Un any després, el Centro Gallego de Arte Contemporánea de Santiago de Compostela va exhibir l'exposició individual dels seus treballs realitzats entre 1996 i 1997, i el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía li va dedicar una altra exposició individual: "Objetos 1990 - 1999", que va ser la primera mostra retrospectiva que aquest museu ha dedicat a un fotògraf espanyol viu.
L'any 2000, Madoz va rebre el Premi Nacional de Fotografia i va ser reconegut com Autor Destacat.
Avui dia, segueix exposant per tot el món, demostrant la seva capacitat d'innovació constant.
dissabte, 9 de maig del 2009
Fotografies de Manuel Álvarez Bravo
Algunes de les seves obres:
Altres fotografies de Álvarez Bravo:
dimarts, 5 de maig del 2009
Vida de Manuel Álvarez Bravo
Manuel Álvarez Bravo va néixer el 4 de febrer de 1902 a Ciutat de Mèxic.
Durant la seva formació a l'escola primària, les batalles de la Revolució Mexicana varen interrompre les activitats lectives. Les escenes de mort varen causar a Álvarez Bravo una poderosa impressió.
Quan va complir els 13 anys, va deixar d'anar a l'escola per posar-se a treballar. A l'any 1915 va començar a realitzar daguerrotips amb una càmera prestada i va instal·lar la seva pròpia cambra fosca a la casa dels seus pares.
Va treballar per al Departament del Tresor Mexicà i també estudiava literatura i música a unes classes nocturnes a l'Acadèmia de San Carlos.
A l'any 1923 va conèixer el treball de la fotògrafa italiana Tina Modotti. Va quedar sorprès. Una mica més tard, coneix a Edward Weston, fotògraf també.
Un any més tard, el 1924, Álvarez Bravo s'interessa molt per la fotografia, i aquí és quan obté la seva pròpia càmera.
A l'any 1927 va obrir una galeria amb la seva esposa Lola. Aquí varen exposar treballs de Rufino Tamayo, José Clemente Orozco, Diego Rivera o Frida Kahlo.
Dos anys més tard, va participar en una exposició col·lectiva al Berkeley Art Museum a Califòrnia, juntament amb Imogen Cunningham, Edward Weston i d'altres.
A l'any 1931 va deixar de treballar per a l'Estat i es va dedicar plenament a la fotografia.
Paul Strand, Henri Cartier-Bresson i André Breton varen aparèixer també a la vida de Álvarez Bravo i, al 1939, aquest darrer va incloure el treball del mexicà en una exposició surrealista a París.
A la famosa exposició The Family of Man, portada a terme el 1955 per Edward Steichen a Nova York, es varen incloure fotografies de Álvarez Bravo.
Va realitzar diversos viatges a Europa durant els anys seixanta. I en els anys setanta i vuitanta va rebre nombrosos premis internacionals en reconeixement de la seva trajectòria fotogràfica.
El 19 d'octubre del 2002, Alvaréz Bravo va morir a Ciutat de Mèxic.
dissabte, 2 de maig del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
