Photographiart

Vídeo de Henri Cartier-Bresson

2009-05-23T17:51:00.000-07:00

Lo millor de les captures instantànies de Cartier-Bresson:

Fotografies de Henri Cartier-Bresson

2009-05-23T17:26:00.000-07:00

Algunes de les seves obres:

Vida de Henri Cartier-Bresson

2009-05-23T16:08:00.000-07:00

Henri Cartier-Bresson va néixer el 22 d'agost de 1908 a França. Cèlebre fotògraf, és considerat per molts el pare del fotorreportatge. Pertanyia a una família de l'alta burgesia. Molt interessats per l'art, varen influenciar al petit Cartier-Bresson per a què també sentís passió per l'art.

L'any 1931, després d'una llarga enfermetat, va ser quan es va interessar per la fotografia. La primera Leica la va obtenir l'any 1933, amb la que aconseguia fotografiar al subjecte d'una forma discreta sense distreure'l. Ell sempre predicava amb la idea de captar l'instant decisiu. Això tractava de, segons ell, posar el cap, l'ull i el cor en el mateix moment en que es desenvolupa el clímax d'una acció.

La seva primera exposició la va inaugurar el 1932 a la Galeria Julien Levy de Nova York, a més a més, aquell mateix any va publicar també el seu primer reportatge a la revista Vu.

Cartier-Bresson mai retallava els negatius, sinó que els positivava complets, sense enquadrar ni retallar res.

Era un fotògraf que sabia composar sense rigor, observant els gestos, les juxtaposicions d'elements i disparava en el breu instant en que tot allò creava un conjunt significatiu, lo que ell definia com el moment decisiu.

El 1937 va començar a treballar per a vàries revistes i diaris com a reporter gràfic. Tres anys més tard, el 1940, va ser trucat a files per a la Unitat de cinema i fotografia de l'exèrcit francès, i durant la II Guerra Mundial va ser detingut pels alemanys durant 35 mesos. Després de tres intents va aconseguir escapar de la presó de Württemberg i es va dirigir a París. Allà va organitzar la filmació i va fotografiar l'Ocupació i l'Alliberament.

El 1945 va dirigir el documental Le retour i un any més tard va tornar als Estats Units, on va conèixer i va fotografiar a nombrosos escriptors i artistes com William Faulkner, Alfred Stieglitz o Saul Steinberg.

El seu primer llibre va ser publicat el 1952, titulat Images à la Sauvette. I el 1955, per invitació expressa del Museu de Louvre de París, va ser el primer fotògraf que va exposar la seva obra allà.

Algunes de les seves col·leccions són The Decisive Moment (1952), The World of Henri Cartier-Bresson (1968), Henri Cartier-Bresson (1980), Henri Cartier-Bresson: The Early Work (1987).

El 3 d'agost del 2004 va morir a la seva residència "Le Claux", a França.

Vídeo de Chema Madoz

2009-05-18T15:56:00.000-07:00

Entrevista a Madoz:

Fotografies de Chema Madoz

2009-05-18T14:31:00.000-07:00

Algunes de les fotografies que fan de Madoz un fotògraf inimitable:

Vida de Chema Madoz

2009-05-12T02:27:00.000-07:00

José María Rodríguez Madoz, conegut com Chema Madoz, va néixer a Madrid l'any 1958.

És un reconegut fotògraf espanyol que destaca per la seva manera de veure i representar imatges.

De l'any 1980 fins l'any 1983 va estudiar Història de l'Art a la Universitat Complutense de Madrid. A la vegada, es formava en fotografia al Centre d'Ensenyament de la Imatge.

L'any 1985 va realitzar la seva primera exposició individual, exhibida per la Real Societat Fotogràfica de Madrid.

A partir d'aquí, ha aconseguit consolidar-se no només a nivell nacional sinó que també a nivell internacional.

A Espanya és un dels fotògrafs més coneguts i amb freqüència es veuen les seves obres a portades i revistes. Ha aconseguit exposar a diferents galeries i museus europeus i americans.

L'any 1988 la Sala Minerva del Círculo de Bellas Artes de Madrid, va inaugurar la seva programació de fotografia amb una exposició dels seus treballs.

Durant els inicis de la seva carrera, en algunes de les obres hi apareixien éssers humans, però a partir de 1990 va centrar el seu treball en la fotografia d'objectes als que modifica o accentua alguna qualitat, aconseguint així imatges molt impactants amb diferents objectes quotidians.

Uns anys més tard, el 1991, Madoz va rebre el Premi Kodak, i dos anys després li va ser atorgada la Bolsa de Creación Artística de la Fundación Cultural Banesto. El 1995 la Editorial Art-Plus de Madrid va editar la seva primera monografia, "Chema Madoz" (1985-1995); i el 1998 la Editorial Mestizo, A. C. (de Murcia) li va publicar "Mixtos - Chema Madoz".

Un any després, el Centro Gallego de Arte Contemporánea de Santiago de Compostela va exhibir l'exposició individual dels seus treballs realitzats entre 1996 i 1997, i el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía li va dedicar una altra exposició individual: "Objetos 1990 - 1999", que va ser la primera mostra retrospectiva que aquest museu ha dedicat a un fotògraf espanyol viu.

L'any 2000, Madoz va rebre el Premi Nacional de Fotografia i va ser reconegut com Autor Destacat.

Avui dia, segueix exposant per tot el món, demostrant la seva capacitat d'innovació constant.

Fotografies de Manuel Álvarez Bravo

2009-05-09T14:17:00.000-07:00

Algunes de les seves obres:

Altres fotografies de Álvarez Bravo:

Vida de Manuel Álvarez Bravo

2009-05-05T03:05:00.000-07:00

Manuel Álvarez Bravo va néixer el 4 de febrer de 1902 a Ciutat de Mèxic.

Durant la seva formació a l'escola primària, les batalles de la Revolució Mexicana varen interrompre les activitats lectives. Les escenes de mort varen causar a Álvarez Bravo una poderosa impressió.

Quan va complir els 13 anys, va deixar d'anar a l'escola per posar-se a treballar. A l'any 1915 va començar a realitzar daguerrotips amb una càmera prestada i va instal·lar la seva pròpia cambra fosca a la casa dels seus pares.

Va treballar per al Departament del Tresor Mexicà i també estudiava literatura i música a unes classes nocturnes a l'Acadèmia de San Carlos.

A l'any 1923 va conèixer el treball de la fotògrafa italiana Tina Modotti. Va quedar sorprès. Una mica més tard, coneix a Edward Weston, fotògraf també.

Un any més tard, el 1924, Álvarez Bravo s'interessa molt per la fotografia, i aquí és quan obté la seva pròpia càmera.

A l'any 1927 va obrir una galeria amb la seva esposa Lola. Aquí varen exposar treballs de Rufino Tamayo, José Clemente Orozco, Diego Rivera o Frida Kahlo.

Dos anys més tard, va participar en una exposició col·lectiva al Berkeley Art Museum a Califòrnia, juntament amb Imogen Cunningham, Edward Weston i d'altres.

A l'any 1931 va deixar de treballar per a l'Estat i es va dedicar plenament a la fotografia.

Paul Strand, Henri Cartier-Bresson i André Breton varen aparèixer també a la vida de Álvarez Bravo i, al 1939, aquest darrer va incloure el treball del mexicà en una exposició surrealista a París.

A la famosa exposició The Family of Man, portada a terme el 1955 per Edward Steichen a Nova York, es varen incloure fotografies de Álvarez Bravo.

Va realitzar diversos viatges a Europa durant els anys seixanta. I en els anys setanta i vuitanta va rebre nombrosos premis internacionals en reconeixement de la seva trajectòria fotogràfica.

El 19 d'octubre del 2002, Alvaréz Bravo va morir a Ciutat de Mèxic.

Fotografies de Patrick Zachmann

2009-05-02T19:12:00.000-07:00

A la Xina:

Altres fotografies seves:

Vídeo de Steve McCurry

2009-05-01T18:45:00.001-07:00

McCurry buscant a la noia afgana Sharbat Gula, 17 anys després de fer-li la famosa fotografia de la National Geographic:

Vídeo de Richard Avedon

2009-05-01T18:38:00.000-07:00

Exposició:

Vídeo de Helmut Newton

2009-05-01T18:20:00.000-07:00

Sessió de Newton amb la model Cindy Crawford:

Vídeo de Helmut Newton

2009-05-01T18:13:00.000-07:00

Campanya de Newton:

"It's all in there", Helmut Newton

2009-05-01T18:05:00.000-07:00

"It's all in there"

Fotografies de Robert Capa

2009-05-01T17:57:00.000-07:00

Un fotoperiodista que va estar "molt aprop" de la realitat:

Vida de Patrick Zachmann

2009-04-28T03:20:00.000-07:00

Patrick Zachmann, francès nascut a l'any 1955, viu i treballa a París. Fotògraf independent des de 1976 i membre de Mangum Photos des de l'any 1990, es dedica als assaigs fotogràfics de llarga durada.

De 1982 a 1984, va realitzar un treball als barris del nord de Marsella sobre joves descendents de la immigració, presentat a una exposició col·lectiva al Centre Pompidou de París. Després d'un projecte personal de set anys sobre la identitat jueva, a l'any 1987 va publicar el seu segon llibre Enquête d'identité.

Al 1989, les seves fotografies sobre els aconteixements de la plaça Tiananmen a Pekín, varen tenir un resò a la premsa internacional.

Zachmann va dur a terme durant sis anys més un estudi sobre la diàspora xina a tot el món, que va desembocar l'any 1995 amb la publicació d'un llibre molt ben rebut per la crítica, W. ou l'oell d'un long-nez, i una exposició presentada a deu païssos d'Àsia i Europa.

Entre 1996 i 1998, Patrick va realitzar el curtmetratge La mémoire de mon pére, i després el seu primer llargmetratge sobre la desaparició de les empremtes de la memòria en particular a Chile, Aller-retour. Journal d'un photographe. L'any 2006, va iniciar un nou projecte a Xina, Confusions Chinoises. Al 2007 va rodar a Marsella la seva darrera pel·lícula sobre el destí de deu joves amb dificultats que havia conegut i fotografiat feia vint anys.

Fotografies de Steve McCurry

2009-04-27T04:24:00.000-07:00

La famosa imatge de la noia afgana quan tenia 12 anys i una altra imatge de la mateixa noia 17 anys després:

Aquí, portada que va recórrer tots els llocs del món, a causa de la mirada intensa d'aquesta innocent noia:

McCurry a una de les seves sessions fotogràfiques:

Fotografies de McCurry a nens petits a diferents parts del món:

Aquí, fotografies de gent gran:

Altres imatges característiques del fotògraf:

Exposició en honor a Steve McCurry:

Vida de Steve McCurry

2009-04-21T02:56:00.001-07:00

Nascut el 24 de febrer de 1950 a Philadelphia, Pennsylvania, Steve McCurry és un fotoperiodista nord-americà, mundialment conegut per ser l'autor de la fotografia La niña afgana, apareguda a la revista National Geographic, el juny de l'any 1985. Aquesta imatge va ser nomenada com "la fotografia més vista" de la història del National Geographic Magazine.
La seva carrera fotogràfica va començar amb la invasió soviètica d'Afganistàn. També ha cobert altres conflictes internacionals com la guerra entre Irak i Iràn o la Guerra del Golf.

A Afganistàn, anava vestit com els natius de la zona i amagava les seves pel·lícules cosint-les en les seves robes. Les seves imatges varen ser les primeres del conflicte i varen ser publicades extensament.

Va guanyar la Medalla d'Or Robert Capa (premi a la millor fotografia realitzada fora dels Estats Units que requereix un excepcional valor i mitjans).

El treball de McCurry s'ha publicat a revistes de tot el món i és un col·laborador freqüent de la National Geographic. Des de l'any 1986 és membre de l'agència Magnum Photos.

A l'actualitat, McCurry està vivint a Nova York i els caps de setmana ofereix tallers de fotografia.

"En el Retrato espero el momento en el que la persona se halla desprevenida, cuando afloran en su cara la esencia de su alma y de sus experiencias...Si encuentro a la persona o el tema oportuno, en ocasiones regreso una, dos, o hasta media docena de veces, siempre esperando el instante justo. A diferencia del escritor, en mi trabajo, una vez que tengo hecha las maletas, ya no existe otra oportunidad para un nuevo esbozo. O tengo la foto o no. Esto es lo que guía y obsesiona al fotógrafo profesional, el ahora o nunca.

Steve McCurry

Vida de Richard Avedon

2009-04-16T03:32:00.001-07:00

Richard Avedon va néixer a Nova York l'any 1923. Ja des de ben petit, a l'edat de deu anys, va començar a practicar la fotografia: el seu primer model va ser el compositor rus Sergéi Rachmaninov, amic personal dels seus pares.

Va estudiar a la New School of Social Research i va començar la seva carrera professional els anys 1950 realitzant esplèndids treballs de moda per a la revista Harper's Bazaar, on va acabar convertint-se en cap de Fotografia. Posteriorment, va col·laborar amb altres revistes com ara la Vogue, Life i Look. Durant els anys 1960 i 1970 va ser el gran fotògraf de la moda. També un gran retratista. La seva forma de fer fotografia era molt personal: tenia un estil caracteritzat pel constant joc entre contrastos, tant visuals (blanc i negre) com conceptuals (sofisticació i frivolitat). Eren uns retrats aparentment sencills però profundament psicològics, de personalitats famoses i desconegudes posant enfront a un simple fons blanc, que mostren a un fotògraf capaç de plasmar en paper fotogràfic trets inesperats de rostres.A l'any 1959 va publicar la primera antologia de la seva obra fotogràfica, Observations, seguida més envant per Nothing personal (1974) i Portraits (1976), entre d'altres.El temps, la vellesa i les tensions resulten ser el motiu fonamental en l'obra d'Avedon. En el seu art veiem com ens parla directament del pas del temps i la seva influència en l'ésser humà i, com no, del camí cap a la mort. Són aquests retrats que apareixen davant la càmera sense maquillatge, fatigats o trists.L'1 d'ocubre de 2004 Richard Avedon va morir a causa d'una hemorràgia cerebral a San Antonio, Texas.

Vida de Helmut Newton

2009-04-16T03:26:00.001-07:00

Helmut Newton, d'origen jueu, va néixer a Berlín el 31 d'octubre de 1920 i va morir a Los Ángeles el 23 de gener de 2004. Va ser un dels fotògrafs més importants del segle XX. El seu propi estil en les fotografies fa que destaqui entre la resta de fotògrafs d'aquella època.
El glamour, la seducció, els nus femenins y els tacons d'agulla són els encarregats de persuadir al públic.

Va començar en el món de la fotografia participant en un diari a Singapur, però no va tenir gaire sort estant per aquelles terres, ja que el varen deportar a Austràlia on, pel simple fet de ser jueu, va haver d'estar durant un temps dins un camp d'internament. Posteriorment va ser allistat per l'exèrcit australià fins el final de la II Guerra Mundial.

Després de la Guerra, la vida de Newton va començar a canviar positivament. Va posar el seu propi estudi de fotografia, va conèixer a la que més envant seria la seva dona, June Browne. Més envant, per completar la seva formació amb la moda, va anar a Londres dos anys. I després de Londres, viatjà a París per treballar amb revistes especialitzades de moda com Vogue o Elle.

A París és on va decidir quedar-se a viure, lloc on la seva carrera com a fotògraf de moda comença a donar-li un reconeixement mundial, convertint-se en un dels fotògrafs de més èxit. Nova York i Montecarlo van ser uns dels llocs on Newton va passar els seus últims anys.

El seu treball té un estil propi que fa reconèixer la seva obra allà on s'observi. El glamour, la seducció i l'elegància són la base per a les fotografies de Newton. Precioses senyoretes a ambients luxosos són algunes de les obres més famoses d'aquest fotògraf.

Va morir l'any 2004 a causa d'un accident de trànsit a Los Ángeles de California, però ens ha deixat unes magnífiques obres d'art.

Vida de Robert Capa

2009-04-16T03:16:00.000-07:00

Ernest Friedmann (1913-1954), va néixer a Budapest. Fill de mare dissenyadora de moda i pare pensador amb influències aristocràtiques, pertanyia a un cercle familiar artístic.

Durant la seva joventut va conèixer a la noia que l'influencià a l'hora de convertir-se en el fotògraf que tothom coneix. Eva Besnyo era d'aquelles persones a les que els hi interessava més prendre fotografies que no fer els deures de l'escola.

Lajos Kassak, gran amic de Friedmann, va ser una de les persones que el va ajudar en moments de decisions difícils, li va donar suport, consells, suggerències artístiques i fins i tot, suport econòmic en alguna ocasió.

Entre el 1932 i 1936, va conèixer a la que acabaria essent la seva parella sentimental, la fotògrafa alemanya Gerda Taro. Com a parella i companys de feina, varen decidir inventar-se el nom del fotògraf nord-americà Robert Capa, utilitzat indistintament pels dos.

Quan va començar la Guerra Civil Espanyola, Capa es traslladà a Espanya amb la seva parella i a partir d'aquí, el seu èxit com a fotògraf comença a créixer.

Itàlia, Londres, el nord d'Àfrica i Japó varen ser uns dels llocs on Capa va deixar evidència de les seves fotografies.

Va morir la matinada del vint-i-cinc de maig de 1954 trepitjant una mina.

És conegut per ser l'autor de fotografies molt originals sobre la guerra, fotografies que transmeten un sentiment de dolor i por a qualsevol que les observa. Fotografies úniques.

"Si tus fotos no son lo suficientemente buenas es que no te has acercado lo suficiente"

Robert Capa

Fotografies de Richard Avedon

2009-03-31T14:35:00.000-07:00

Retrats:

Alguns exemples de personatges famosos que varen passar per l'objectiu del newyorquí Richard Avedon:

El grup de música The Beatles

La cantant Björk

El cantant Bob Dylan

L'actriu Marilyn Monroe

L'artista Andy Warhol i els actors Jay Johnson i Candy Darling

Els cantants Simon & Garfunkel

L'artista amb una de les seves peces preferides:

Altres fotografies de Avedon:

Aquí a una sessió de fotos amb un dels seus models:

Fotografies de Helmut Newton

2009-03-24T04:20:00.000-07:00

Algunes de les portades de la revista VOGUE amb fotografies de Helmut Newton:

VOGUE, 1977

VOGUE, 1978

VOGUE, 1986

VOGUE

Més fotografies de Newton en color:

Exemple de la mateixa fotografia feta amb i sense roba:

Imatges firmades pel propi Newton:

Fotografies de Robert Capa

2009-03-17T03:23:00.001-07:00

Algunes de les publicacions de guerra amb imatges captades per Robert Capa:

Vida de Joseph-Nicéphore Niépce

2009-03-12T04:02:00.000-07:00

Joseph-Nicéphore Niépce (1765-1833), nascut a França, estava interessat des de sempre en la litografia, i va començar les seves primeres experiències amb la reproducció òptica d'imatges realitzant còpies d'obres d'art. Els seus primers experiments van sorgir al 1813, tenint bons resultats. A l'any 1816, va realitzar les primeres imatges fotogràfiques de la història, encara que avui dia no es conservi cap d'aquestes.

La fotografia començava a ser molt important a la vida de Niépce. Ell és qui va fer la primera fotografia coneguda en la història.

8 hores varen ser les necessàries per a que la imatge es pogués captar lo millor possible, utilitzant una planxa de peltre coberta de betún de Judea, exposant la planxa a la llum quedant la imatge invisible. Després de l'exposició la placa era mullada en un disolvent d'oli. Un cop fet això, es rentava la fotografia amb aigua i així es podia apreciar la imatge.

L'essència de la fotografia

2009-03-04T15:29:00.000-08:00

La fotografia és art. Almenys des del meu punt de vista. El que vull reflexar és el poder que té la fotografia, el sentiment, emoció i sensació que pot arribar a expressar i transmetre una sola imatge. Joseph Nicéphore Niépce, Richard Avedon, Helmut Newton, Robert Capa i Jorge Gutiérrez són alguns dels fotògrafs que apareixeran aquí i que ens delectaran amb allò que millor se'ls dóna: la fotografia.