L'ESSÈNCIA DE LA FOTOGRAFIA

dimarts, 28 d’abril del 2009

Vida de Patrick Zachmann

Patrick Zachmann, francès nascut a l'any 1955, viu i treballa a París. Fotògraf independent des de 1976 i membre de Mangum Photos des de l'any 1990, es dedica als assaigs fotogràfics de llarga durada.
De 1982 a 1984, va realitzar un treball als barris del nord de Marsella sobre joves descendents de la immigració, presentat a una exposició col·lectiva al Centre Pompidou de París. Després d'un projecte personal de set anys sobre la identitat jueva, a l'any 1987 va publicar el seu segon llibre Enquête d'identité.
Al 1989, les seves fotografies sobre els aconteixements de la plaça Tiananmen a Pekín, varen tenir un resò a la premsa internacional.
Zachmann va dur a terme durant sis anys més un estudi sobre la diàspora xina a tot el món, que va desembocar l'any 1995 amb la publicació d'un llibre molt ben rebut per la crítica, W. ou l'oell d'un long-nez, i una exposició presentada a deu païssos d'Àsia i Europa.
Entre 1996 i 1998, Patrick va realitzar el curtmetratge La mémoire de mon pére, i després el seu primer llargmetratge sobre la desaparició de les empremtes de la memòria en particular a Chile, Aller-retour. Journal d'un photographe. L'any 2006, va iniciar un nou projecte a Xina, Confusions Chinoises. Al 2007 va rodar a Marsella la seva darrera pel·lícula sobre el destí de deu joves amb dificultats que havia conegut i fotografiat feia vint anys.

dilluns, 27 d’abril del 2009

Fotografies de Steve McCurry

La famosa imatge de la noia afgana quan tenia 12 anys i una altra imatge de la mateixa noia 17 anys després:



Aquí, portada que va recórrer tots els llocs del món, a causa de la mirada intensa d'aquesta innocent noia:



McCurry a una de les seves sessions fotogràfiques:




Fotografies de McCurry a nens petits a diferents parts del món:













Aquí, fotografies de gent gran:








Altres imatges característiques del fotògraf:





Exposició en honor a Steve McCurry:

dimarts, 21 d’abril del 2009

Vida de Steve McCurry

Nascut el 24 de febrer de 1950 a Philadelphia, Pennsylvania, Steve McCurry és un fotoperiodista nord-americà, mundialment conegut per ser l'autor de la fotografia La niña afgana, apareguda a la revista National Geographic, el juny de l'any 1985. Aquesta imatge va ser nomenada com "la fotografia més vista" de la història del National Geographic Magazine.
La seva carrera fotogràfica va començar amb la invasió soviètica d'Afganistàn. També ha cobert altres conflictes internacionals com la guerra entre Irak i Iràn o la Guerra del Golf.
A Afganistàn, anava vestit com els natius de la zona i amagava les seves pel·lícules cosint-les en les seves robes. Les seves imatges varen ser les primeres del conflicte i varen ser publicades extensament.
Va guanyar la Medalla d'Or Robert Capa (premi a la millor fotografia realitzada fora dels Estats Units que requereix un excepcional valor i mitjans).
El treball de McCurry s'ha publicat a revistes de tot el món i és un col·laborador freqüent de la National Geographic. Des de l'any 1986 és membre de l'agència Magnum Photos.
A l'actualitat, McCurry està vivint a Nova York i els caps de setmana ofereix tallers de fotografia.

"En el Retrato espero el momento en el que la persona se halla desprevenida, cuando afloran en su cara la esencia de su alma y de sus experiencias...Si encuentro a la persona o el tema oportuno, en ocasiones regreso una, dos, o hasta media docena de veces, siempre esperando el instante justo. A diferencia del escritor, en mi trabajo, una vez que tengo hecha las maletas, ya no existe otra oportunidad para un nuevo esbozo. O tengo la foto o no. Esto es lo que guía y obsesiona al fotógrafo profesional, el ahora o nunca.
Steve McCurry

dijous, 16 d’abril del 2009

Vida de Richard Avedon


Richard Avedon va néixer a Nova York l'any 1923. Ja des de ben petit, a l'edat de deu anys, va començar a practicar la fotografia: el seu primer model va ser el compositor rus Sergéi Rachmaninov, amic personal dels seus pares.
Va estudiar a la New School of Social Research i va començar la seva carrera professional els anys 1950 realitzant esplèndids treballs de moda per a la revista Harper's Bazaar, on va acabar convertint-se en cap de Fotografia. Posteriorment, va col·laborar amb altres revistes com ara la Vogue, Life i Look. Durant els anys 1960 i 1970 va ser el gran fotògraf de la moda. També un gran retratista. La seva forma de fer fotografia era molt personal: tenia un estil caracteritzat pel constant joc entre contrastos, tant visuals (blanc i negre) com conceptuals (sofisticació i frivolitat). Eren uns retrats aparentment sencills però profundament psicològics, de personalitats famoses i desconegudes posant enfront a un simple fons blanc, que mostren a un fotògraf capaç de plasmar en paper fotogràfic trets inesperats de rostres.A l'any 1959 va publicar la primera antologia de la seva obra fotogràfica, Observations, seguida més envant per Nothing personal (1974) i Portraits (1976), entre d'altres.El temps, la vellesa i les tensions resulten ser el motiu fonamental en l'obra d'Avedon. En el seu art veiem com ens parla directament del pas del temps i la seva influència en l'ésser humà i, com no, del camí cap a la mort. Són aquests retrats que apareixen davant la càmera sense maquillatge, fatigats o trists.L'1 d'ocubre de 2004 Richard Avedon va morir a causa d'una hemorràgia cerebral a San Antonio, Texas.

Vida de Helmut Newton

Helmut Newton, d'origen jueu, va néixer a Berlín el 31 d'octubre de 1920 i va morir a Los Ángeles el 23 de gener de 2004. Va ser un dels fotògrafs més importants del segle XX. El seu propi estil en les fotografies fa que destaqui entre la resta de fotògrafs d'aquella època.
El glamour, la seducció, els nus femenins y els tacons d'agulla són els encarregats de persuadir al públic.
Va començar en el món de la fotografia participant en un diari a Singapur, però no va tenir gaire sort estant per aquelles terres, ja que el varen deportar a Austràlia on, pel simple fet de ser jueu, va haver d'estar durant un temps dins un camp d'internament. Posteriorment va ser allistat per l'exèrcit australià fins el final de la II Guerra Mundial.
Després de la Guerra, la vida de Newton va començar a canviar positivament. Va posar el seu propi estudi de fotografia, va conèixer a la que més envant seria la seva dona, June Browne. Més envant, per completar la seva formació amb la moda, va anar a Londres dos anys. I després de Londres, viatjà a París per treballar amb revistes especialitzades de moda com Vogue o Elle.
A París és on va decidir quedar-se a viure, lloc on la seva carrera com a fotògraf de moda comença a donar-li un reconeixement mundial, convertint-se en un dels fotògrafs de més èxit. Nova York i Montecarlo van ser uns dels llocs on Newton va passar els seus últims anys.
El seu treball té un estil propi que fa reconèixer la seva obra allà on s'observi. El glamour, la seducció i l'elegància són la base per a les fotografies de Newton. Precioses senyoretes a ambients luxosos són algunes de les obres més famoses d'aquest fotògraf.
Va morir l'any 2004 a causa d'un accident de trànsit a Los Ángeles de California, però ens ha deixat unes magnífiques obres d'art.

Vida de Robert Capa


Ernest Friedmann (1913-1954), va néixer a Budapest. Fill de mare dissenyadora de moda i pare pensador amb influències aristocràtiques, pertanyia a un cercle familiar artístic.
Durant la seva joventut va conèixer a la noia que l'influencià a l'hora de convertir-se en el fotògraf que tothom coneix. Eva Besnyo era d'aquelles persones a les que els hi interessava més prendre fotografies que no fer els deures de l'escola.
Lajos Kassak, gran amic de Friedmann, va ser una de les persones que el va ajudar en moments de decisions difícils, li va donar suport, consells, suggerències artístiques i fins i tot, suport econòmic en alguna ocasió.
Entre el 1932 i 1936, va conèixer a la que acabaria essent la seva parella sentimental, la fotògrafa alemanya Gerda Taro. Com a parella i companys de feina, varen decidir inventar-se el nom del fotògraf nord-americà Robert Capa, utilitzat indistintament pels dos.
Quan va començar la Guerra Civil Espanyola, Capa es traslladà a Espanya amb la seva parella i a partir d'aquí, el seu èxit com a fotògraf comença a créixer.
Itàlia, Londres, el nord d'Àfrica i Japó varen ser uns dels llocs on Capa va deixar evidència de les seves fotografies.
Va morir la matinada del vint-i-cinc de maig de 1954 trepitjant una mina.
És conegut per ser l'autor de fotografies molt originals sobre la guerra, fotografies que transmeten un sentiment de dolor i por a qualsevol que les observa. Fotografies úniques.



"Si tus fotos no son lo suficientemente buenas es que no te has acercado lo suficiente"
Robert Capa